Traducció d’Oriol Girbén Fariñas a partir de la versió en anglès
Manifest dels “slow media” (“mitjans lents”) La primera dècada del segle XXI (els anomenats “anys 2000”) ha portat canvis profunds dins del panorama dels mitjans de comunicació i, en concret, als seus fonaments tecnològics. Les paraules clau que descriuen aquests canvis són xarxes, Internet i mitjans de comunicació socials (social media). A la segona dècada del segle, la gent no buscarà noves tecnologies que permetin una producció de continguts més senzilla, ràpida i barata. Per això, les reaccions a aquesta revolució dels mitjans hauran de ser constructives, tot integrant les dimensions política, cultural i social del fenòmen. En aquest sentit, el concepte de slow (“lent”) ‒entès en el mateix sentit que ho fa el moviment “slow food” i no pas com un alentiment (“slow down”)‒ és cabdal. Com amb el “menjar lent”, els “mitjans (de comunicació) lents” (“slow media”) no es basen en un consum ràpid, sinó en escollir els ingredients a consciència i prepararlos amb concentració. Els “mitjans lents” són acollidors i hospitalaris. Els agrada compartir.
1. Els “slow media” contribueixen a la sostenibilitat. La sostenibilitat està relacionada amb les matèries primeres, els processos i les condicions de treball que són la base per a la producció dels mitjans de comunicació. L’explotació i els salaris mínims, juntament amb la comercialització incondicional de les dades, no donarà com a resultat uns mitjans sostenibles. Alhora, el terme es refereix també a un consum sostenible dels “mitjans lents”.
2. Els “slow media” són monotasking. Els “mitjans lents” no poden ser consumits de qualsevol manera, car exigeixen una concentració total dels seus usuaris. De la mateixa manera que la producció d’un bon menjar demana una atenció total (per part del cuiner com també per part dels convidats), els “mitjans lents” només poden ser consumits amb plaer i amb tots els sentits.
3. Els “slow media” aspiren a la perfecció. Els “mitjans lents” no necessàriament representen nous desenvolupaments en el mercat. És més important la millora continuada de les interfícies d’usuari de manera que siguin sòlides, accessibles i perfectament adaptades als hàbits de cadascú.
4. Els “slow media” fan la qualitat palpable. Els “mitjans lents” mesuren la seva aparença, producció i continguts en base a uns estàndards de qualitat elevats, i destaquen sobre les seves contrapartides de consum ràpid i perible gràcies a una interfície excepcional o a un disseny estèticament inspirador.
5. Els “slow media” fomenten els “prosumidors” ‒persones que decideixen activament què i com volen consumir i produir. En els “mitjans lents”, els “prosumidors” actius (inspirats pel seu ús dels mitjans de comunicació per a desenvolupar noves idees i prendre accions) substitueixen els consumidors passius. Escriure anotacions als marges d’un llibre o participar activament en discussions sobre un disc amb amics són dos exemples il∙lustratius de “prosumidors”. Els “mitjans lents” inspiren, influeixen contínuament els pensaments i les accions dels usuaris i encara són perceptibles passats els anys.
6. Els “slow media” són discursius i fomenten el diàleg. Busquen interlocutors amb els quals poder entrar en contacte. L’elecció del mitjà és, en aquest cas, secundària. En els mitjans lents, escoltar és tan important com parlar. Així, “lent” vol dir ser respectuós i accessible, i ser capaç de qüestionar la pròpia posició des d’un altre angle.
7. Els “slow media” són mitjans de comunicació socials. Al voltant dels “mitjans lents” es constitueixen comunitats o grups actius. Tant és si es tracta d’un intercanvi d’idees entre un autor actiu i els seus lectors, o d’una comunitat interpretant l’obra d’un compositor clàssic: els “mitjans lents” promouen la diversitat i el respecte cultural i els trets distintius locals.
8. Els “slow media” respecten els seus usuaris. Els “mitjans lents” aborden els seus usuaris de forma conscient i amigable, i són conscients de l’elevat grau de complexitat i d’ironia que posseeixen. Els mitjans lents ni miren per sobre l’espatlla als seus usuaris ni tampoc s’apropen a ells de forma submisa.
9. Els “slow media” es difonen mitjançant recomanació i no la publicitat. L’èxit dels “mitjans lents” no està basat en una pressió publicitària asfixiant en tots els canals sinó en recomanacions d’amics, col∙legues o familiars. Un llibre regalat cinc vegades a diferents amics és un bon exemple.
10. Els “slow media” són atemporals. Els “mitjans lents” gaudeixen d’una vida llarga i conserven la seva actualitat fins i tot passats anys o dècades. No perden la seva qualitat amb el pas del temps i, en alguns casos, fins i tot poden acumular una pàtina que incrementi el seu valor.
11. Els “slow media” emanen una aura especial. Generen el sentiment de què el mitjà particular pertany a un moment precís de la vida de l’usuari. Tot i el fet de ser produïts de forma massiva o d’estar parcialment basats en mitjans industrials de producció, susciten ser únics i apunten més enllà d’ells mateixos.
12. Els “slow media” són progressistes, no reaccionaris. Els “mitjans lents” es basen en els desenvolupaments tecnològics i en la manera de viure de la societatxarxa. És precisament a causa de l’acceleració en nombrosos camps de la vida que les illes de lentitud deliberada són possibles i àdhuc essencials per la supervivència. Els mitjans lents no són, però, un contrapès a la velocitat i simultaneïtat de Twitter, blogs o xarxes socials, sinó una actitud i una manera d’utilitzarlos.
13. Els “slow media” es basen en la qualitat tant en la producció com en la recepció dels continguts. El treball “artesanal” en els estudis culturals, com per exemple la crítica o la classificació i avaluació de les fonts d’informació, va guanyant importància amb la creixent disponibilitat de la informació.
14. Els “slow media” demanen confiança i necessiten temps per ser creïbles. Darrera dels “mitjans lents” hi ha persones reals. I això es nota.